Carnaval de Solsona

Carnaval de Solsona

Dins la llarga història de la ciutat de Solsona, i especialment en l’apartat de festes populars, l’any 1971 és un any especial, doncs es recupera la festa del Carnaal.

L’any 1936, el General Franco va dictar a Burgos una ordre de prohibició de tots els carnavals dins l’àmbit de l’estat espanyol. Si be en algunes poblacions es continuaven fent unes festes molt populars i concorregudes amb el nom de Carnaval, a totes els hi faltaven les parts essencials de la festa en si.

A Solsona, un grup de joves es van organitzar per fer actes populars i culturals. Era l’any 1971 quan varen decidir, amb el suport de la població i sobretot de les autoritats locals, fer arribar de nou després de 35 anys el rei Carnestoltes, llegir un sermó crític i crònic, i cremar, finalment el ninot del rei el dimecres de cendra, acte conegut com l’enterrament de la sardina.

Així que, Solsona, aquella ciutat tranquil•la i assossegada, d’una calma total i un silenci que impressiona més que la seva Catedral, es va convertir durant una setmana en un mon al revés. La música sorda el dijous gras, fou la primera manifestació sorollosa del Carnaval Solsoní. (i tot davant dels nassos del dictador!)

La festa, fou un èxit. Aquell rei, no sols va arribar a la Ciutat i va morir-hi, si no que el seus successors encara ho fan avui. El 1971 fou l’ inici d’una llarga història que un diari ja desaparegut va titular com “la alegre subversión de un pueblo con sede episcopal”.

Durant molt temps, la festa ha conservat la forma, però també n’ha modificat molts continguts.

Així, l’any 72 es va instaurar per primera vegada l’elecció de la “miss forastera de fora”, paròdia dels concursos de simpatia en que els ajuntaments elegien una noia de la burgesia que estiuejava cada any a la ciutat.

A l’any següent, es recuperaven les contradanses, ball que es mofa dels antics balls de saló.

TVE va emetre per primera vegada l’enterrament de la sardina en el prestigiós programa de Narciso Ibáñez Serrador “Un, dos, tres, … responda otra vez” (el de la Ruperta, saben?). Va ser en un programa dedicat a Juli Verne, emès a la primavera de l’any 1973.

Solsona és coneguda per la seva àmplia tradició gegantera. No en va, dels tallers que els Srs. Casserras tenen en aquesta ciutat, surten multitud de gegants i d’altres formes folklòriques per a tota la península. Doncs bé, d’aquests tallers varen sortir unes rèpliques quixotesques dels gegants de la Festa Major de Solsona, i ràpidament el ja desaparegut mestre Roure, va composar un popurri de pasdobles anomenat “el Bufi” que s’ha convertit en l’himne del Carnaval, himne que van xiuxiuejant petits i grans a casa i al carrer.

A l’any 75, per a més inri, es va rebre una subvenció de 50.000 pts. del Ministerio de Información y Turismo.

A mesura que han passat els anys, s’han anat afegint actes i elements folklòrics al Carnaval. A l’any 78 apareix el Gegant Boig, patriarca de la família més coneguda de la comarca.

A l’any 78, aquesta festa fou declarada d’interès turístic, i a l’any 86 va arribar la polèmica … sobre la penjada del ruc. Segons la llegenda, a Solsona varem enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar de la Seu solsonina. Però, es clar, al ser l’escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat … del coll, com no. (No fa falta dir com va arribar el pobre ase al capdamunt del campanar.) Diuen que el sentit de l’ humor comença quan un sap riure’s d’ ell mateix, i es per això que per Carnaval es penja un ruc del campanar (aquest de peluix), (el ruc, és clar). Però algunes persones, gràcies a unes imatges emeses en alguns informatius, el varen prendre per a un veritable ruc, que mentre agonitzava no podia aguantar més la bufeta i la buidava tota, dutxant així a tots els presents amb els seus residus líquids, i denunciant tant macabra festa als apartats de cartes als lectors de rotatius com La Vanguardia o El Periódico, pretenien salvar a l’ase de tan esgarrifós final, originant tal polèmica que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda. Cal dir-vos però, que el que sortia (i encara surt) de la dallò del ruc, no és més que aigua, i no és que el ruc agonitzés, si no que la veu agonitzant d’aquell ruc era ni més ni menys que la imitació que duia a terme un mestre bramador de la comarca.

En l’actualitat, celebrem el Carnaval durant nou dies i te més de 40 actes. N’hi ha per a tots els gustos i edats, des d’una bona fartanera, on el menjar per excel•lència és el porc, a un concurs infantil de disfresses amb una participació de més de tres-cents nens disfressats.

També podem senyalar que l’apartat cultural no ha quedat abandonat. S’han editat les músiques de la festa en LP, CD i casset. Anualment, s’edita un vídeo i es convoquen tres concursos de fotografia i un pel cartell anunciador.

L’any 95 es va encunyar una moneda de plata commemorativa de la 25na. arribada del Carnestoltes, i s’ha editat un àlbum de cromos, un llibre amb els primers 25 sermons que s’han llegit cada diumenge de Carnaval, una editorial solsonina ha editat un llibre que repassa tots aquests anys d’història del nostre Carnaval, (presidents de l’associació, actes i esdeveniments destacats, Matarrucs d’honor, Carnestoltes,…)

Personatges il•lustres han vingut a penjar el ruc i a llegir el pregó de festes, i s’ha participat en gran nombre de programes de televisió i ràdio.

No fa pas falta dir que podríem estar escrivint anècdotes viscudes durant tots aquests anys, però, afortunadament, això podria ser inacabable.

Esperant que tota aquesta parrafada els hi hagi servit per entendre mínimament aquesta festa.




Imprimir

PDF --Poker--

Poker Variants and Rules

Poker variants

Straight
A complete hand is dealt to each player, and players bet in one round, with raising and re-raising allowed. This is the oldest poker family; the root of the game as currently played was a game known as Primero, which evolved into the game three-card brag, a very popular gentleman's game around the time of the American Revolutionary War and still enjoyed in the U.K. today. Straight hands of five cards are sometimes used as a final showdown, but poker is currently virtually always played in a more complex form to allow for additional strategy.
Stud poker
Cards are dealt in a prearranged combination of face-down and face-up rounds, or streets, with a round of betting following each. This is the next-oldest family; as poker progressed from three to five-card hands, they were often dealt one card at a time, either face-down or face-up, with a betting round between each. The most popular stud variant today, seven-card stud, deals two extra cards to each player (three face-down, four face-up) from which they must make the best possible 5-card hand.
Draw poker
A complete hand is dealt to each player, face-down, and after betting, players are allowed to attempt to change their hand (with the object of improving it) by discarding unwanted cards and being dealt new ones. Five-card draw is the most famous variation in this family.
Community card poker (also known as flop poker)
A variation of Stud, players are dealt an incomplete hand of face-down cards, and then a number of face-up community cards are dealt to the center of the table, each of which can be used by one or more of the players to make a 5-card hand. Texas hold-em and Omaha are two well-known variants of the Community family.

Strip poker is a strip game and a variation of the traditional poker where players remove clothing when they lose a round. Any form of poker can be adopted to a strip form; however, it is usually played with simple variants with few betting rounds, like five card draw.[1] Strip poker can be played by single-sex groups, or by mixed groups in social situations.

Rules



Mirar Video Animoto

GamePlay

In casual play, the right to deal a hand typically rotates among the players and is marked by a token called a dealer button (or buck). In a casino, a house dealer handles the cards for each hand, but the button (typically a white plastic disk) is rotated clockwise among the players to indicate a nominal dealer to determine the order of betting.

One or more players are usually required to make forced bets, usually either an ante or a blind bet (sometimes both). The dealer shuffles the cards, the player on the chair to their right cuts, and the dealer deals the appropriate number of cards to the players one at a time, beginning with the player to their left. Cards may be dealt either face-up or face-down, depending on the variant of poker being played. After the initial deal, the first of what may be several betting rounds begins. Between rounds, the players' hands develop in some way, often by being dealt additional cards or replacing cards previously dealt. At the end of each round, all bets are gathered into the central pot.

At any time during a betting round, if one player bets and no opponents choose to call (match) the bet and instead fold, the hand ends immediately, the bettor is awarded the pot, no cards are required to be shown, and the next hand begins. This is what makes bluffing possible. Bluffing is a primary feature of poker, one that distinguishes it from other vying games and from other games that make use of poker hand rankings.

At the end of the last betting round, if more than one player remains, there is a showdown, in which the players reveal their previously hidden cards and evaluate their hands. The player with the best hand according to the poker variant being played wins the pot. A poker hand consists of five cards, but in some variants a player has more than five to choose from.

Why is Poker?

Poker is a family of card games that share betting rules and usually (but not always) hand rankings. Poker games differ in how the cards are dealt, how hands may be formed, whether the high or low hand wins the pot in a showdown (in some games, the pot is split between the high and low hands), limits on bets and how many rounds of betting are allowed. In most modern poker games, the first round of betting begins with some form of forced bet. The action then proceeds to the left. Each player in turn must either match the maximum previous bet or fold, losing the amount bet so far and all further interest in the hand. A player who matches a bet may also raise, increasing the bet. The betting round ends when all players have either matched the last bet or folded. If all but one player folds on any round, the remaining player collects the pot without showing his hand. If more than one player remains in contention after the final betting round, the hands are shown and the winning hand takes the pot.